temps...

Afanya't! el temps passa, vola…però on et porta? Atura't. Si, atura't i pensa. Per què córrer si no saps on vas? Quin final t'espera, la mort? Afanyar-se a morir?

Per un instant imagina que ets un ocell, un ocell amb unes plomes precioses de colors, de molts colors. Imagina que pots volar més depressa que el temps, més depressa que aquest temps que tot ho mou, que tot ho canvia.

Ja no hi ha canvis, el temps ja no passa per tu, vola i no deixis que aquest temps et prengui la vida de mica en mica, però més depressa del que sembla. Vola i deixa que les plomes llueixin el seu encant, el seu esplendor...mai et deixis enganyar per el temps que no ho sembla però és traïdor. Ell segueix, mai s'atura. Potser vagi lent, potser de sobte sembla que no passa per uns instants però ell segueix sempre igual, res no el mou res no l'atura ni el descompon. Però tu ets capaç de volar més depressa que ell i donar-li mil voltes. Simplement obre les ales i llança't al buit.