¿Temps d'incertesa?

De tant en quant la incertesa et pica a la porta:
-Toc, toc!!
- Qui hi ha?
- Tu.
-Jo?
Un sospir, dos i tres, fins així trobar-te fins abraçar-te, tu al teu esperit. Després somrius, sensació que comença al bell mig del cor i que recorre tot el teu cos fins a la boca on es transmet aquest moviment màgic que ens va vibrar, el somriure, aquest "nosequé" que tenim a dins que "nosed'on" a sortit i "nosecom" recordar-lo en aquests moments, que tot gira.

Ben mirat, és el millor. Si tot gira, mai res té un final, i tot és una oportunitat per redescobrir els secrets que s'amaguen darrere cada parpellejada.