Temps d'abundància.

Un relat de: Epicuri
Temps d'abundància també son temps de mort. Com sempre.
El pèndol que fa el moviment: despendolat!...per l'un o l'altre costat:

Tres quartes parts de persones del món moren de mancança, i una
d'abundància...millor dit excés.

Excés de sucre, excés de sal, d'arròs, de drogues i sobretot de carn.
Excés d'anàlisi, excés de control, excés de cobdícia, excés de raons
d'informació, excés de ciències i també de religions...de falsedats .

És temps de destria, temps d'austeritat, temps de viure i veure
el que podem tocar. Tot el que és viu...i que és delicat.

Temps de poesia, temps de centrat, temps d'obrir el cor
temps de veritats: Poques i pures lletges o belles
temps de consciència: fina percepció de la realitat
Temps de síntesi, temps de tria. Temps de neu
No et quedis glaçat!...camina, mou-te. Canta Balla
això si: tot just el que calgui...per mantenir l'equilibri
o el desequilibri, doncs la vida ens mou: quan caus
d'una banda, tira el pes ver l'altre! i quan a l'altre...
tot just al revés! fins quan? fins sempre!
Nevi plogui o no faci res!

Comentaris

  • L'equilibri es desequilibra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-02-2012 | Valoració: 10

    La balança de la vida equilibrada en paraules vives de vida. Trobar aquell puntet intermedi sempre és costós, però tan plaent quan hi arribes! Has descrit què és la vida. I et faré cas. Cercaré aquests moments de la vida roja i els viuré ben vius, avui al costat del foc, de la llar i aquella mà que escalfa tant i tant. Una abraçada mestre per fer-nos rumiar i gaudir de la vida.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com