Cercador
Tempestes.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Hi ha el tro
que mai
acaba.
Ara decau,
ara alça la veu.
la simfonia, va
pel segon
moviment.
i el llamp!
quina lluminària!
Les retines es clouen
instintivament.
Les orelles aixequen
el vol quan senten
el degoteig, sense
cap esforç.
Tot un espectacle
audiovisual.
Sense drets d'autor!
"Al juliol les tempestes
trenquen el dol."
que mai
acaba.
Ara decau,
ara alça la veu.
la simfonia, va
pel segon
moviment.
i el llamp!
quina lluminària!
Les retines es clouen
instintivament.
Les orelles aixequen
el vol quan senten
el degoteig, sense
cap esforç.
Tot un espectacle
audiovisual.
Sense drets d'autor!
"Al juliol les tempestes
trenquen el dol."
Comentaris
-
Festival[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-07-2014 | Valoració: 10
Aquestes darreres setmanes hem gaudit d'un reguitzell de tempestes que Déu ni do! A Ribes de Freser n'he gaudit d'unes quantes de primera. La darrera era la percussió a tot drap, tro rere tro sense parar, llamp rere llamp entre pluja i pedra bestial. Un homenatge literari al gran fenomen de regar la Terra. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
431947 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com