Tardes al teu costat....

No soporto estar lluny de tu... Et necessito saps? A voltes em rendeixo, penso que no hi puc fer res contra la distància que sempre ens separa... Hauria de lluitar més suposo... Però esq costa tant, llitar per algo que fa temps que no tens, per algo que ho donaries tot però no pots...
La tarda va seguir amb normalitat; tu estaves més carinoys del normal...I això em feia sentir especial! Estaves tota l'estona al meu costat, abraça't a mi...Com si fes anys que no em veies. No em deixaves anar pases el que pases, la teva actitud amb mi havia canviat tal i com em vas prometre; i això em feia ser feliç. No és ven bé feliçitat el que sentia, sinó una sensació agradable, carinyosa...que se'li sumava el teu somriure. Es transformava en feliçitat, una tendre feliçitat que em regalaves al mira'm.
Desprès d'una llarga pasejada pel centre, però alhora carinyosa, em vas mirar tendrement als ulls, amb la teva careta de enamorat, em vas dir que no volies marxar... Jo em vaig quedar una mica confusa desprès d'aquelles paraules; perquè no entenia ben bé el que significava:
-No vols marxar? - Et vaig preguntar inquieta.
-Sí, exacte no em vull separar de tu aquesta nit... - Vares respondre, agafantme de les mans alhora.
Et vaig abraçar, i vaig pronunciar dues senzilles paraules però que donaven per molt:
-Jo també - Et vaig respondre.

Vem anar cap a casa seva; m'agafaves de la mà tant fort, que semblava que m'en hagues d'anar volant.
No hi havia ningú; estavem sols, tota la nit per a nosaltres sols. Em tenies només per tu. Una nit de pasió, tendresa, amor, carinyo, somriures, abraçades, petons, mirades... I mil i una cosa més. Que em van fer notar una sensacó agradables en mi, i en el meu cos. Sobretot quan m'acariaciabes suauments amb les teves mans, em feies sentir teva només i dolçament teva. Tot seguit em digueres, amb una veu tremolosa, una veu nerviosa però segura dle que deia:
- T'estimo - vas pronunciar nervios però tendrement.
Em vaig ficar vermella com una maduixa madura. Em vaig abraçar al teu cos com mai ho havia fet abans...

Varem dormir abraçats, com dues criatures que no es volen dependre dels seus ninots de peluix per por a la foscor...Però jo per por a perdret en els meus somnis, i tu?
Em vaig despertar, tu dormies placidament... M'agradava veure't dormir, semblaves tant feliç. Amb la teva careta de feliçitat que de sobté va obrir els teus presioso ulls. Vaig fer un bot, em vas asustar! Però en fi em vas veure; vas somriure i te'm vas tirar als braços... Vaig notar l'escalfor dels teus llavis al coll. Dolça sensació, desprès em besares tendrament els llavis, aquell desitjat petó, que feia estona que buscava. [...]