Carta per a un amor desconegut

Tot hi que vulgi canviar les cosses, sé que ja és massa tard. M'agradaria poder tornar enrera i canviar moltes cosses que podia haver evitat, tot hi que no m'en arrepenteixo del que he fet, m'agradaria poder canviar algunes d'aquetes cosses,ja que si ho hagues evitat no t'hauria perdut.
Les cosses ja no canviaran per molt que volguem. Me de seguir endavant, cadascú perl seu camì. Sera millor, oi?
M'estic acusant a mi mateixa d'averte perdut, però era el que volies, volies perdrem de vista...J que ja no senties el mateix per mi, ja que no m'estimaves ni m'estimes, ja que ja no t'importa que segueixi ploran per tu...
Tot hi que ja no t'importi per a res, et seguire estimant, et seguire portant dins el meu cor, dins el meu cap, dins meu,,, Sempre seràs part de mi. Perquè em compartit cosses, expriencies, sentiments, novetats, curiositats, petons, abraçades, paraules i més paraules...
I per això no deixare d'estimar-te. Ho seguire fent en silenci,,, perque sembla que et molesti que et digui que t'estimo, o almenys es el que m'estas demostrant. Ara la veritatem sento enganyada, traida... no sé com m'hauria de sentir si m'has amagat que ja no m'estimes?
De que serveix seguir estimante si t no em faras sentir feliç de nou?
Suposo que no em contestaras a les preguntes...
Pensava que les cosses canviarian, i que tornariem a estar com al principi, com quan tot era diferent. Quan em preguntaves:
-M'ESTIMES, SI O SI?
I jo no sabia que respondre, ja que encara no ho tenia gens clar..
Però m'en adono que tot era mentida. Al principi erets tant tendre, tant carinyos...
Perà ara t'has tornat un un un....no t'ho sabira dir com t'has tornat. En serio, pensava que erets diferent dels altres, però al cap hi ha la fi tots sou iguals.
M'en he d'oblidar, i aixì ho fare...
Em dedicare a coneixer gent que almenys m'escolti...
Ha sigut un plaer poder compartir tantes cosses amb tu!
Sempre amb tu, sempre amb mi.
Sempre dins meu.
T'estimare ara i sempre!


ATT: uNa persona que encara et duu al cor.