Sortir

Sento com si m'estirés una mà
Forta, càlida, valenta
Em treu del forat fosc i humit.
On ara respiro
Cap olor, cap perfum.
I surto amb ella.
M'ha deixat
Dins el cos d'un ocell.
plano la verda vall
em parlen els vents:
"No tinguis por"
Em sento ple
Un altre vegada.
De lluny et puc veure
Ets com la llum intensa i blava
I d'olor vermella.
Et veig
A prop de la finestra
No ploris mes.
Em porten vers tu
Que aixeques el cap
Que et tapes els ulls,
Plens de llàgrimes.
Ja torno a ser dins teu.


Deixa'm que t'ho expliqui
Aquella nit
D'amor
Em va xuclar
Una força d'huracà.


No sé on vaig anar a parar
Era un indret sòrdid i fosc.
Crec que era la regió de l'oblit.
Anònim infern, si entraves
Uns sers estranys
Et picaven
Anaven amb els seus becs a la memòria

Qui perd la seva història
Es assassinat
Per la vida.


Ara som dins
Un altre vegada. el temps
Del nostre amor torna a començar.

Acostat sense por.
Jo crec que ha sigut una broma
Del demiurg, o dels astres
O de qui mani allà dalt.