SORA o el perill de les sectes

L'Epi m'empeny al teclat a publicar aquesta crònica dels successos que tal nit com ahir esdevingueren a la nit ia mb traidoria...

Ahir la misteriosa secta destructiva anomenada pels adeptes "RC" actuà a un poblet de les muntanyes més amagades d'Osona.

Concretament a la o- sona que fa frontera internacional amb el Ripollès.

L'agent principal de la incursió va ser la perillossíssima Bruna Generoso.

Sembla ser que amb la col.laboració irresponsable, del mateix Ajuntament, o alguna revolucionaria ( per poetica) entitat civil. De la mà de la molt activa Laura, a la que alguns, amb especial perversió, li diuen "Petita".

Al rovell de l'ou, i eren:

La incansable i bicicletaire pianista i segons va confessar ella públicament durant l'acte guitarrera, Kispar amb base d'operacions al Vallès Occidental. El Vigatà Jordi, el publicat Vicenç Ambrós i amb la i estimada incorporació, a darrere hora de l'Àlvaro.

Practicada amb èxit la penetració a la sona. Es procedir a l'acostumat ritus d'iniciació a questa perillossíssima secta, que tan radical transformació produeix, fins i tot a l'interior dels adeptes captats a les xarxes virtuals.

En aquest cas va recaure sobre el nou acòlit Fidel. Nick, nom i disposició que com està escrit, coincideixen.

Efectivament els rostres dels iniciats van emergir de la xarxa, per esdevenir carn ( i ossos) compartint l'amanida i la botifarra; no amb mongetes, com fora de bons i ortodoxos catalans no. Si no amb productes portats de les Amériques, convenientment fregides això si.

El cercle màgic fou coronat per d'altres bruixes i bruixots coneguts poderosos i més veterans com ara en Noel , La Cabús, La Kispar, la Xantalan i el gran darkman, l'Epicuri, que cloia el cercle magnètic; tot i que sembla que algú va percebre la presencia d'un tal Xolnir, acompanyat de Persona. Ni que fos una presència més incorpòria en pla Teosòfic.

També hi era, expectant i somrient, com sempre; L'ancestral Déu de les arts, en Júbal.

La velada poètica es catapultà vers una nit clara i serena.
...els convidats van arribant...

...s'obre el teló i un home indica a una dona / esplèndida) que dipositi el seu cos sobre un llit. Es tanca el teló. Nom del Cantautor?

JAU-MA-SI-SA. Així començaven els conjurs del viatge de tornada en boca de...Gerard.

Però no ens distraguéssim encara.

Arrancant en el fred de les muntanyes però amarant-se en els cors de les ànimes poetiques S'alçaren les declamacions dels joves poetes i poetesses, fins arribar, no ja al sempitern i present amor. Si no , molt més enllà, descaradament a el "hard" erotisme; molt valentament afrontat pels actors.

Tot i que no van arribar a treure's la roba, en aquesta edició. La qual cosa, que poguera, donades les condicions d'humitat i fresca, propiciar algun traspas prematur. Si però , s'ha de dir que no van caldre.

El dens erotisme emergent va deixar anar fins i tot algun extasiat só tipus gemec, per part d'un voluntari del públic. I també, cal dir- ho algun sonet.

Música cançó, rialles , i com no. Molta, molta poesia. Que fins i tot Haurien fos la neu. Si hagués calgut. Però va ser la nit la que es va fondre com el formatge d'una "fondue": En la mesura exacta.

Tan exacta, que no va caldre ni pagar el sopar, en córrer a càrrec, generosament de la comissió organitzadora. Com no és estrany; això no va deixar indiferent t a ningú.

Uns per que pagaren. Tot és paga en aquesta vida. Altres per que molt equitativament pensaven que no més no pagaven, els que SI recitaven . Altres que recitaven i pagaven. Altres que volien pagar Peró no pagaven, i d'altres fins i tot. De tot te d'haver-hi. Per que s'hagueren, tal volat, estimat fugir, sense pagar, i tampoc els hi fou possible.

Finalment, algunes estrelles al firmament, simplement s'apagaren. Doncs les estrelles, també tenen dret a morir.

La boira osonenca va acomiadar als convidats. Que poc a poc es disiparen en la boira de misteri que entre d'altres acompanyà el baculandre de l'Epicuri, ben acompanyat de germans de secta: La Noia de Vidre, en Underneath i Gerard.

Entre acudits, llegendes relataires i fins i tot infructuossos intents de perpetració de cançons. Per tal de superar les obres, la boira i la nit, sense col.larse pel túnel de Bracons.

Encertar així, el començament de la Diagonal Barcelonesa; que en la seva voracitat metroputilana, ja acaba o termina, (de moment), en la mateixa autovia on acaben les obres i els somnis de les muntanyes

i aqui un gat iaqui un gos i la boira...