Somriures ben vius

De sobte la nit s'apropava...
ella et recordava i et somniava que eres allà.
No podia viure ni un dia
sense que fossis part del seu pensament.

Seguia vivint una vida amb molts camins,
però així era feliç.
No podia sentir-se lligada,
no volia confondre el tenir amb l'estimar.

Les ganes de viure noves il·lusions,
sense perdre tot allò que tenia.
Sense fer mal a qui tenia al costat,
aquest era el seu retrat

Paraules sensibles,
caràcters explosius,
somnis de poetesses,
somriures ben vius.

No volia patir-la
tan sols gaudir-la
descobrir que encara quedaven
moltes portes per obrir...