Somnis sota els focus...

(Llums encesos al pati de butaques i sobre l'escenari, apareixen dues noies escombrant, una parla mentre l'altra que porta un discman a les orelles no sent res del que li diu)

Una -Saps, algun dia, no molt llunyà, jo estaré sobre els escenaris, bé si, ja hi sóc sobre l'escenari, però jo em refereixo, que serà a mi que vindran a veure, serà a mi a qui aplaudiran, seré jo qui es disfressarà i sentirà les vistes del públic sobre meu.

Els seus plors, els seus riures; a vegades els seus mòbils (se sent un mòbil des de darrere l'escenari)... Els bravos i guapes. L'aplaudiment interminable, el sortir sis vegades a saludar trencant-me l'esquena, mentre, amb cara de contenta però amb ganes de pujar a descansar, veig les cares que els focus no m'han deixat veure mentre actuava.

(l'altra marxa escombrant cap al costat de l'escenari)

I després pujaré al camerino, mentre el director (mentre diu això, surt el director que li agafa la mà i la felicita) em felicita perquè l'obra ha anat tan bé. Allà dalt, em desmaquillaré, em traure la roba del meu personatge i em vestiré de mi mateixa.

Serà a mi que algun dia oferiran de sortir a una sèrie de la tele. Seré jo la famosa, escriuré autògrafs, "amb carinyu, Lola".(arriba un grupet de fans amb fulls i bolis mentre diu això ella va firmant tal cual) Somriuré als fans i els saludaré, si se'm paren a parlar els atendré un moment i seguiré caminant. Bé, això al principi, perquè després amb el temps, me'n cansaré i em camuflaré i només atendré als que aconsegueixin reconèixer-me.

Després trobaré un novio a qui ajudaré a entrar a la professió, i que un cop aconseguit el que volia, em deixarà. Estaré desfeta i per depressió, no treballaré en res de res durant dos anys. I quan trobi que no tinc diners i que la gent em comença a oblidar, entre revistes, reportatges i fotos, tornaré "con más energia que nunca", "Lola, renovada", "el levantamiento de Lola, que fueeeeeeerrrteeee". (En aquest tros mentre parlava, s'ha anat enfosquint la sala fins apagar-se, just en l'últim moment, tota la llum torna)

Llavors tornaré a ser famosa, i seré millor actriu, perquè hauré viscut més coses. (arriba una persona amb pinta de manager amb un munt de guions a la mà, oferint-li) M'oferiran cada cop més pel·lícules, tantes, que n'hauré de rebutjar... (la noia a sorts, n'escull alguns i els altres els llença a la seva paperera) Tantes, que no sabré quines escollir...

(torna l'altra i se la queda mirant què fa, mentre es treu els auriculars, se la queda mirant com rient-se'n)

I arribaré a Hollywood. Amb els millors directors, millors càmeres, maquilladors i vestuari (unes quantes persones de maquillatge i vestuari, li proven roba per sobre, li proven la pintura...). Allà a Hollywood, oblidaré els meus orígens, la meva terra, com vaig començar i el meu futur més trist i negre. M'oblidaré de la meva gent per anar amb la "Very Imporant People" del moment, amb vestits cars i de gala (apareixen unes persones molt mudades que la saluden i li fan petons). Quan em faci vella, em desterraran a papers puntuals i esporàdics perquè la gent em recordi de tant en tant. (aquí, la gent que ha anat passant, es gira d'esquena a ella i tota la sala s'enfosqueix menys un focus que la il·lumina a ella, durant les ultimes frases tota la gent marxa sense fer soroll) I moriré sola,(encara il·luminada) perquè amb tanta vida se m'haurà oblidat viure, tenir novios, nens, fills, amics. Amor. I per totes les cadenes em recordaran i faran homenatges, i cada uns quants anys recordaran la data en que la gran Lola, va...

L'altra- Calla i escombra...!!!

(tota la llum torna i es veu sola en l'escenari, torna a agafar l'escombra i es posa a escombrar resignada...)