Sola

Durant el dia omplo el temps fent coses sense sentit, em prostitueixo. És una metàfora, tranquils. El que vull dir és que treballo a canvi de diners. Podria deixar-me penetrar pel meu cap (a qui odio), seria menys hipòcrita. Però no, faig coses que no vull fer a canvi d'un sou, i jo ho accepto. Estic tan ocupada que no hi penso però quan arriba la nit i em poso al llit i tanco el llum em sento molt miserable. El cervell em fa pudor i ploro mentre recordo els somnis de joventut. Ningú no em sent i ningú no em veu; estic totalment sola, de cos i ànima. La solitud és ma companya.

Aleshores em poso la mà humida per les llàgrimes en l'entrecuix i consumo l'acte. Em torno a prostituir i tanco el cercle de la solitud. Venc la meva dignitat al meu instint, que me la compra barata. El sexe m'allibera per uns instants d'aquesta càrrega tan insoportable, però, just després de l'orgasme, quan torna la consciència, la solitud es fa més negra i la meva ànima cau en les tenebres més profundes.