Cercador
Un acte
Un relat de: Dorian- Compartir:
Feia temps que tenia la sensació que m'estava perdent alguna cosa, que havia estat guardant una floreta per a un dia especial durant molt de temps i que ara ja s'estava florint. Per això vaig sortir de casa amb la intenció d'anar ben lluny, a l'altra punta de la ciutat, i llançar-me al cim de la primera persona atractiva que em trobés.
El primer es va espantar; em vaig disculpar. El segon en canvi va seguir la corrent de seguida, però vaig ser jo qui es va fer enrrere: l'alè li feia pudor d'alcohol. El tercer em va dir que tenia pressa; jo també en tenia, coi! El quart va ser el bo. Ens vam creuar la mirada i ens vam quedar quiets. Els nostres ulls parlaven el mateix idioma. No volia que em digués res i no ho va fer.
Vam anar al meu cotxe. Ell feia molt bona olor i això em va excitar encara més. Era molt pur; ho veia a la seva cara, que reflectia un esperit net. Em va petonejar tancant els ulls amb molta antelació. Ho va fer tot amb un ordre tan impecable que no me'n vaig adonar que ja m'havia tret els pantalons i m'estava llepant. Vaig tenir la sensació de levitar. No sé com s'ho feia per moure's d'aquella manera dins del cotxe, però m'era absolutament igual. Jo només sabia que m'estava matant de plaer, que el crescendo no s'acabava mai, que era tan apassionat com elegant, que em dominava i em respectava alhora, que el tenia a dins i no el volia deixar marxar, que allò no era un acte vulgar i animal, sinó una fusió nuclear, un acte còsmic, allò que experimentàvem justificava l'univers, algun dia moriríem de veritat però era igual, perquè nosaltres havíem viscut allò, aquella explosió de plaer era la millor rebel·lió al no-res del qual venim i cap on anem.
El primer es va espantar; em vaig disculpar. El segon en canvi va seguir la corrent de seguida, però vaig ser jo qui es va fer enrrere: l'alè li feia pudor d'alcohol. El tercer em va dir que tenia pressa; jo també en tenia, coi! El quart va ser el bo. Ens vam creuar la mirada i ens vam quedar quiets. Els nostres ulls parlaven el mateix idioma. No volia que em digués res i no ho va fer.
Vam anar al meu cotxe. Ell feia molt bona olor i això em va excitar encara més. Era molt pur; ho veia a la seva cara, que reflectia un esperit net. Em va petonejar tancant els ulls amb molta antelació. Ho va fer tot amb un ordre tan impecable que no me'n vaig adonar que ja m'havia tret els pantalons i m'estava llepant. Vaig tenir la sensació de levitar. No sé com s'ho feia per moure's d'aquella manera dins del cotxe, però m'era absolutament igual. Jo només sabia que m'estava matant de plaer, que el crescendo no s'acabava mai, que era tan apassionat com elegant, que em dominava i em respectava alhora, que el tenia a dins i no el volia deixar marxar, que allò no era un acte vulgar i animal, sinó una fusió nuclear, un acte còsmic, allò que experimentàvem justificava l'univers, algun dia moriríem de veritat però era igual, perquè nosaltres havíem viscut allò, aquella explosió de plaer era la millor rebel·lió al no-res del qual venim i cap on anem.