Cercador

Llista categories

Sóc...

Un relat de: Assumpció de Riscos

Sóc el que queda de mi...

Desprès de tantes coses, de tot el que he viscut, d'allò que he sentit. De les paraules dites i de les que mai no he escoltat.

Sóc un resultat, encara parcial, el total provisional.

I una quantitat: de llàgrimes, somriures, de preguntes, tristors i de melangies. De records i nostàlgies i d'enyors i de solituds. Sobretot, de tants silencis...

Sóc moltes coses i no res; sóc el que queda de les vides viscudes i de les que han de venir.

Sóc un mapa per dibuixar, el lloc per conquerir, l'espai on navegar, la pell...

Sóc un somriure...

Comentaris

Afegir comentari

Som[Ofensiu]
Antoni Casals i Pascual | 13-07-2007 | Valoració: 10
com molt bé dius, el que queda de les vides viscudes, i de les que han de venir.
El que queda i el que encara no som. Vivim d'allò que volem ser.
M'agrada com escrius.
...[Ofensiu]
gypsy | 12-07-2007 | Valoració: 10
ets, el que queda de tu.
Tots som o anem essent i a mesura que el temps va rodant, esdevenim el que resta de nosaltres.
Un somriure, un bon comiat, un bell llegat per als qui segueixen essent i lluitant.

gypsy