Soc

Soc la balança que no funciona, en constant desequilibri, en constant error.
Soc la llàgrima que més mal fa, la que pesa, la que talla, la que sagna...
Soc la depressió que ve sense avisar, la que sagna, la que talla, la que pesa, la que fa mal...

Soc el somriure fingit en un dia núvols negres en la ment...
Soc aquella pedra per ensopegar dues vegades,
Soc records que encara fan mal, que pesen, que encara son viscuts...

Soc deures per fer,
treballs per començar,
apunts per passar.

Soc un dia per dormir,
nits per vagar,
tardes per perdre.

Avui soc el que soc quan no em sento bé,
y demà seré el que seré...
Sense saber què és el que sento,
sense saber què vull,
sense saber què desitjo...

Sense saber res.

Soc els mil dubtes que assalten ments,
els mil errors que em culpen,
els mil mals per oblidar...

Soc l'ésser inanimat amb una ànima per animar.
Aquells dits que impulsen els mecanismes per parlar,
les cames que m'empenyen a no para de caminar.

Seré la confusió al cub,
la suma que restarà,
la multiplicació que dividirà...