Sing for me my love

La foscor em porta a tu, eternament a tu. Ocupes cada centímetre de la meva ment, del meu ésser. Et percebo com un raig de llum enmig de la nit, enmig de la tempesta.
Escolto la teva veu a pesar de la distància, em venen al cap milers de paraules, de converses, de gestos... Vius dintre de mi igual que jo viuré dintre teu la resta dels meus dies.
En la buidor dels carrers puc veure a través dels teus ulls el significat de cada victòria, de cada derrota. Puc escoltar veus en la llunyania convidant-me a tastar novament la dolçor i l'amargor, la felicitat i el dolor però aquesta vegada desconec el límit de les meves forces, desconec el límit de la realitat. Un cop més dubto si navegar per les teves aigües és l'opció més encertada, un cop més la por a ofegar-me s'apodera de mi.
El silenci, el teu silenci em consumeix segon rere segon mentre m'intento contestar a mi mateixa infinites preguntes sense sentit, sense resposta.