Si no et veig els ulls

Si no et veig els ulls és simplement perquè tinc por, no pas perquè no vulgui o no sàpiga on són. Tinc por de mirar-te, que sàpigues que estic pensant i endevinis que no t'estic escoltant. Potser que la meva voluntat està més que perduda i que si et miro, no sé si podré deixar de banyar-me en la teva mirada. No sé pas on sóc, he perdut l'orientació en les teves paraules, i en les meves, que només són excuses mal trobades per amagar una evidència que, de moment, és només meva .Sort que ja em coneixes, i ja saps gairebé millor que jo allò que em passa.

Però ara ja no, ara ja puc compartir l'evidència amb tu. Ara no hi ets i evoco el teu record amb aquesta tènue llum que em regala la lluna. Ara que repasso el record i no em perds, ara que no tinc la nuesa del teu tors que em crida per sota del seu embolcall vingut d'un país llunyà, ni que jugo a veure quina forma pren l'ombra de la teva piga del coll, ara podria escoltar-te sense despistar-me. De fet, ho estic fent, les teves paraules tornen a ser aquí i escolto de nou les que més m'agraden, em sorprenen i les que m'arriben al cor. Només un instant desvio la meva mirada cap a la petita cicatriu que tens al llavi (que no sé pas perquè vaig tardar tant a descobrir!) i somric, perquè fins i tot en record, em perds.

Jo lluito amb més d'un 6,95. I no és fàcil. I no em queixo.

Si algun dia notes que per un instant no et puc mirar als ulls, no pateixis, no t'ofenguis, és només culpa teva. El teu atractiu em desborda.

Bcn, 6 març 2007