Pescant formigues (Bogeria)

-Si us plau, ajuda'm. Treu-me aquests fils de pescar que tinc als dits, porto tota la nit despert intentant-ho i no puc. No sé que em passa, em penso que m'estic tornant boig. Però no avisis a cap metge, no vull estar amb ells. Ells estan bojos, jo no. Jo només tinc aquests maleïts fils que em surten dels dits i no em deixen viure. Quan me'ls hagis tallat, tot tornarà a ser com sempre, t'ho prometo, filla meva. Les tisores estan al primer calaix de la cuina, són aquelles taronges que la mare amagava sempre perquè l'àvia no s'hi fes mal. Porta-les i talla'm els fils. Abans que arribin els monjos, ells em volen fer mal. I us volen fer mal a vosaltres també, però jo us protegiré, ho he fet sempre. Amb les mans lliures em tenen por. Les formigues que ens rodegen no us faran cap mal, t'ho prometo. Sóc el cap de la família i és el meu deure. Ningú farà mal a les meves nenes. Avisa a ta mare, ella té el son més dur, ella no els ha vist, però ells hi són i ja vénen. No vull que calin foc a casa.
-Pare, una altra vegada? Deixa les tisores que ja t'has fet un tall! Hòstia! Dóna'm les mans, els fils ja no hi són. Ho veus? Vine, pren-te aquesta pastilla, deixaràs de pescar formigues. Puja a dalt, al llit de nou. No passa res, estaré amb tu fins que ells hagin marxat. Saps que ells no són reals, oi? Ho saps, oi, pare? Vinga, menja una mica de xocolata i beu una mica de llet. No et preocupis, estaré amb tu fins que t'adormis. Quan hi sóc jo ningú et pot fer mal, oi, pare? Pare? Pare? Mira'm als ulls i contesta'm, si us plau…
-És clar, nena, és clar… Aquí no hi ha ningú ...Només m'he llevat perquè... tenia gana. I tu, com es que estàs llevada a aquestes hores? Que et trobes bé? Fes el favor d'anar-te'n a dormir, amb tants disgustos em faràs tornar boig!