Sí, encara

Un relat de: Sinto petit
Sí, encara.

Sí, encara crec en l’amor.
No he perdut les esperances.
Només he deixat de creure.
Només m’he tornat poruc.

La meua mirada, perduda.
Els meus cabells, despentinats.
Els meus ulls, humits.
El meu somriure, apagat.
Les meues mans, tremoloses.
Els meus peus, bellugadissos.
La meua olor, intensa.
Els meus sospirs, sonors.
Els meus batecs, accelerats.
Els meus petons, absents.
Les meues carícies, desaparegudes.
El meu odi, en augment.
Els meus recels, molts, massa.
La meua ràbia, continguda.
El meu amor, no sé on és.
Els meus ànims, per terra.
La meua inspiració, estranya.
Els meus sentiments, cap i tots.
I tu, no sé on ets, no sé qui ets.
I jo, abstracte ésser al límit.

Però, sí, encara crec en l’amor.
No he perdut les esperances.
Només dubto de tot, de tothom.
Només espero i res arriba.

Sinto petit, 29/05/2016

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Sinto petit | 07-07-2016

    Moltes gràcies. Sí, l'esperança sempre hi és, només cal saber trobar-la i no desesperar.

  • L'esperança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-06-2016 | Valoració: 10

    L'esperança és aquella noia que no es deixa veure massa, però que sabem que hi és. És tímida, s'amaga, no li agraden gaire les relacions, però hi és. Si tens paciència, la trobaràs. Ah, i si desesperes, escriu. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Sinto petit

Sinto petit

7 Relats

2 Comentaris

2358 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00