Si avui parlo

SI AVUI PARLO
Si avui parlo de tristesa
és perquè el meu país està trist
i jo en sóc part d'aquest país.
Si avui parlo d'amor
és perquè en el món hi ha massa guerres
i jo crec en l'amor.
Si avui parlo de llibertat
és perquè el meu país no és lliure
i jo en sóc part d'aquest país.

Però tu m'has dit
que al meu costat
i amb les mans llaçades
et sents lliure, més lliure.
I que junts hem descobert
el plaer de poder gaudir
del valor d'un minut, d'un instant.

Si avui parlo de la llum
és perquè en el món hi ha massa foscor
i jo en sóc part d'aquest món.
Mentre cerco les escletxes
de qualsevol cel
que em faci arribar un raig,
un signe, un senyal.
I ploro, i ric també,
hi ha dies de tot,
i segueixo cercant la resposta
en el reflex de cada estel,
més aviat als capvespres,
a les vesprades, a s'hora baixa,
quan el dia s'esgota, com jo mateix.

Si avui parlo de solitud
és perquè en el món ni ha massa
i jo en sóc part d'aquest món,
i això no és pas dolent.
Si avui parlo tot sol
és perquè així ho vull
hi ha hagut dies que he cridat molt,
però avui només és un record llunyà.
M'estimo més parlar amb pautes amorosides
i poder escoltar amb serenor
les paraules de l'amic
i compartir les nostres mirades fites,
assaborint el fràgil art de la conversa.
Al capdavall, si avui parlo
de tristesa, d'amor, de llibertat,
de llum i de solitud,
és perquè faig conversa amb mi mateix,
i les faig sovint aquestes foteses.
I també escric per a mi tot sol
i per a qui em llegeixi,
i ja en tinc prou.

També sé que demà
quan em llevaré
gairebé, res no haurà mudat,
però si algú en llegir aquest poema,
s'ha commogut,
i s'ha sentit acompanyat,
dins dels seus silencis,
jo també restaré feliç i commogut.
Fet i fet, quan escric els meus poemes
el món giravolta sobre mi mateix
i els dies se'm fan més plàcids,
companys, tot és a les nostres mans.


Febrer de 2005