S'esvaeixen els moments

Un relat de: elenam

Per què somnis que persisteixen i matins que s'esvaeixen
la mirada d'uns ulls verds que poc a poc es dilueix
el palmell d'unes mans grans que mica en mica deixen d'acaronar la pell
els dies que transcorren d'un temps que s'apaga
i com el ble de l'espelma deixa d'il.luminar les nits,
una cançó oblidada
que dintre el meu pensament més llunyà
encara tatareixo la tonada
el record dintre meu
diluint vells camins
el record insistent
de moments
de matins
i d'olors persistents.

Comentaris

  • melangia en estat pur...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-06-2011 | Valoració: 10

    un bell i original poema en la seva forma
    gràcies per mantenir el contacte
    fins aviat
    joan

  • m'agrada[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-05-2011 | Valoració: 10


    m’agrada com escrius, els teus relats, els teus poemes
    tenen una alè de melangia, de records……..no se…..
    m’encanten
    salutacions
    Josep