S'està apagant

Però ha aguantat, oi que sí? Doncs aquest cop no sé com posar-me, bufa el vent per tot arreu i sembla que comença a ploure. Potser aquest és l'últim cop que m'il·luminarà. Potser sí que s'ha acabat.

Tampoc és tant greu, no? D'espelmes en pots trobar per tot arreu i una flama, no pot ser tant difícil d'aconseguir. El que sí que trobaré a faltar és aquesta olor especial, aquest color més brillant que cap altre i aquesta escalfor.

Toquen les campanes, no ho sents? Deu haver mort un altre dia o, qui sap, potser ha estat una altra hora. Si mirem de ser positius, allà on hi ha un final, també hi ha un nou principi; però ara mateix, em costa de veure-hi més enllà de la densa cortina de fum que ha deixat l'espelma acabada d'apagar.

Ara és quan ha de bufar el vent!

Ara és quan ha de ploure!

Perquè s'ha hagut de fondre tant de pressa? ... si encara quedava molta cera per cremar...

digues alguna cosa.

No em deixis tu també.