Cercador

Llista categories

S'esperen pluges

Un relat de: Trossets del que penso

Amb el cor encongit
passejo l'esperit
enmig del no res.
La llum que em fa de guia
aquesta nit,
perd resplendor.
La lluna, és l'única que m'il·lumina,
en mig de la foscor.
S'esperen pluges en la meva tardor.
M'aixoplugaré del meu destí,
amb el paraigües del teu cor
on els problemes es difuminen
desfent-se en mil colors.
El millor serà dels dos.
El sempre continuació
per que un mai no arribi
amb clara intenció.
I cridaré ben fort,
que per molt que arribin les pluges,
sempre,
tornarà a sortir el nostre sol.

Comentaris

Afegir comentari

Potser...[Ofensiu]
llamp! | 03-07-2011

... és qüestió de gustos. No m'agrada recórrer als tòpics, ni esdevenir el paradigma del típic criticaire que tot ho veu malament.

Però no hi veig poesia. Hi veig lletres juntes. Els missatges que ens transmets són certament bastant intrascendents... no els trec mèrit, perquè darrere aquests mots hi ha una ment pensant, una ment que ordena, regira i composa; una ment que busca, filtra i narra. Però és això bàsicament, narració.

Existeix la poesia narrativa? Ai mare, on em fico... crec que si existís la poesia narrativa, tu en series un gran exponent.

Bé, això és tot pel moment, si puc llegiré més coses teves, sempre i quan em vagui de fer-ho. Passa't pel meu raconet i critica'm tant com puguis, si vols. M'agrada l'intercanvi d'impressions, sobretot parlant de poesia i rima vestida...

Espurnejant!

l´Autor

Trossets del que penso

351 Relats

175 Comentaris

240940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits

Biografia:

Del no res comença un tot.
I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >