SEPARADES

Un relat de: MariaM
Hem tingut un vol mogut; d’aquells en què sovinteja la veu del comandant anunciant turbulències i que, vaja, tots tranquils no passa res... Qui més qui menys, n’està o fingeix estar-ne de tranquil, però, inclús l’aterratge ha estat sobtat; tant, que hem acabat caient les unes damunt de les altres.
El trasllat de l’aeroport fins el Gran Hotel Danieli, el millor de Venècia, l’hem fet una part amb autocar, i no amb taxi amb Mme. Frémont, com és habitual, i del port a l’hotel en una llanxa ràpida, i no amb gòndola i gondoler melòdic i, sobretot, amb Mme.. Tot plegat, ho he trobat estrany però, no m’he volgut neguitejar, en tenia prou amb els saltirons que feia l’embarcació i que jo sentia en el meu estómac on tot es movia.
Un cop avarats, ens han deixat al gran vestíbul davant de recepció, on han distribuït el passatge segons calia. Tots menys jo, que he restat allà mig abandonada, en la solitud del gran espai il·luminat per una diversitat d’aranyes de Murà. L’esplendor de llum i luxe, m’han fet augmentar el neguit que ja sentia, agreujat per l’absència de Mme..
He recordat el meu passat recent, i els meus orígens humils a la sabana africana. Allà havia estat feliç i lliure; havíem crescut en llibertat, amb la meva germana bessona. Fins el dia de la nostra captura i segrest. La meva germana, va morir enmig d’un tritlleig. Evocar aquells moments fatídics no em fan cap be. Em refugio en el record de Mme. tal com vaig fer aleshores en despertar de la meva gran commoció i ella acaronava la meva pell suau que no havia estat malmesa, malgrat tot.
Avui és diferent, ella no hi és i jo em sento abandonada. Sé que els empleats de l’hotel parlen de mi, ho veig en els seus ulls, em miren del dret i del revés. I mentrestant, jo em sotmeto a l’interrogatori mut. Mut perquè no parlem la mateixa llengua. Tan sols si es fixessin i procuressin veure el meu interior, s’adonarien que no sóc cap terrorista i que Mme és una dona de bé. Entendrien que, també jo, estic inquieta per la tardança i em pregunto què serà de mi en aquest lloc curull de gent apressada que no demostra cap interès per mi, d’on vinc i on vaig. No és el luxe que m’inquieta, és la indiferència absoluta dels uns pels altres, potser jo la primera, que observo en els seus ulls.
A la sabana, vivim la realitat de cada instant, sense massa paraules, però, amb una mirada profunda, m’haguessin interpel·lat. No estaria sola com ara. Jo sé el que guardo dintre meu, però, no cauen a descobrir-ho; un per l’altre, passen de mi. M’ha semblat entendre, pel moviment que observo, ara que ha vingut el Director, que hi ha una reserva feta a nom de Mme. Finalment, han tingut la brillant idea, d’instal·lar-me a l’habitació reservada.
Beneeixo a Mme que pensa amb tot, però, en veure’m ja en un lloc fix i còmode per a mi, torno a qüestionar-me on és ella. En quina mena d’embolic s’ha ficat o l’han ficada? Amb ella no es sap mai...
Mentre, en un hotel d’Estrasburg, una dona madura, interessant, d’inqüestionable elegància, de marca parisenca, parla ben amoïnada de la pèrdua de la seva maleta, amb el cap de Recepció de l’hotel. És una maleta de pell de zebra, els diu, inconfusible i extremadament necessària per a ella. És eurodiputada francesa, i els documents que ha de presentar al Parlament aquella mateixa vesprada, són a la maleta que, de moment, sembla que no s’ha localitzat, i els demana que facin les gestions pertinents per tal de seguir-ne el rastre.
Ja des de la seva suite, cansada de donar més voltes a l’assumpte, reflexiona sobre el que ja havia preparat i que, possiblement, hagi d’improvisar. El fet d’improvisar o canviar l’ordre de les intervencions, al Parlament no és res de nou, però, ara en plenes eleccions és un moment extremadament delicat. En pensar-hi, la idea d’una sospita aflora amb força. En política tot s’hi val.
Te anys d’experiència. No li ha agradat mai aquell home. Secretari del secretari, del Secretari, aquesta vegada que tot te un caire d’excepcionalitat, ell mateix se n’encarregà dels tràmits de facturació dels equipatges dels diputats.
Ella havia retardat el seu viatge a Venècia, per imperatius oficials de la seva feina, la reunió del vespre que no podia ajornar. La sospita d’una possible manipulació, cada cop pren més força. Truca a Recepció de l’hotel Danieli. L’hotel de Venècia on un cop l’any hi fa cap.
Sí. Han passat tan sols uns minuts i ja ha parlat amb el Director. Tot correcte, es tracta d’una maleta de pell de zebra; els ha demanat de guardar-la a l’habitació que havia reservat. Ella hi arribarà el més aviat possible i confia que tot estigui en ordre.
Quins tripijocs té la política. I perdre “casualment” la maleta, vist com s’ha solucionat, té una importància relativa comparat amb el que els succeeix a tres eurodiputats de Catalunya. Es troben en un gran embolic, no figuren a les llistes i de moment no està clar si es podran presentar... Veurem com acaba tot plegat. Tots treballen per la Democràcia, oi?
De moment ella, Mme Frémont, ja té prou feina amb preparar la seva ponència, però, tanmateix, està tranquil·la perquè té prou experiència i, també, per la seguretat d’haver recuperat la seva maleta, reconeix que li té un cert “carinyo”.

Comentaris

  • Un ...[Ofensiu]
    MariaM | 22-08-2019

    Muntanya russa? És temps de Fires.... Però no era la meva intenció de marejar-te. Parlaven la maleta i la diputada per separat. Gràcies.
    MariaM

  • Comentari[Ofensiu]
    MariaM | 22-08-2019

    Amb aquest comença i s'acaba. És bo de quedar-se amb ganes de més, i t'ho agraeixo.
    Espero compensar-te-ho d'ara endavant.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Un ...[Ofensiu]
    MariaM | 22-08-2019

    Tens raó, Sergi. Me n'adono gràcies a la teva critica. A vegades, escric a raig i no deixo espai per tal que flueixin, les emocions. Ho tindré en compte. M'havien dit, també, que escrivia ensucrat. Molt agraïda.
    MariaM

  • La maleta...[Ofensiu]
    MariaM | 22-08-2019

    Un cop més gràcies per la teva lectura i critica. Vaig fent. També, pel que fa a correspondre't. Una abraçada.
    Mariam

  • Comentari[Ofensiu]
    Benjamí Batlle Pestaña | 16-07-2019 | Valoració: 9

    Hola Maria,

    és la continuació o inici d'un relat més llarg? M'he quedat amb ganes de saber-ne més, de tot això. Bon joc de contrastos :)

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-07-2019

    ... relat ben enrevassat, és com una muntanya russa.



    Sergi

  • La maleta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-07-2019 | Valoració: 10

    Bé, doncs m'he admirat per aquest relat, que està molt ben distribuit i redactat, sobre aquella maleta de la senyora que hi havia perdut.Tot molt interessant.
    Un plaer de lectura, MariaM.
    I gràcies per dir-me que té "bona cadència" el meu sonet, que m'has llegit hui.
    Ah, sí! La poesia no és el teu fort, però a poc a poc, em llegiràs més poemes que aniré editant. Gràcies.
    Una abraçada.
    Perla de Vellut.
    Aquest seudònim, ho he adaptat a la meua pàgina, perquè tinc una gata en casa, que li van posar de nom: "Perla" i és molt bonica i molt bona. Bé, que a vegades he participat en alguns concursos literaris i he utilitzat aquest seudònim per a la seua recepció.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: