Cercador
Sentir-se poeta
Un relat de: OceàSentir-se poeta és obrir els ulls,
i en la maror al cafè per la cullera
imaginar un remolí de mar i una galera.
Sortir i picar l'ullet a la veïna de l'entrada,
sense que sàpiga que ens somnis l'has besada.
Mirar assentat homes anònims i en la sorpresa,
demanar un autògraf amb honradesa.
Sentir-se poeta és saber que quan cau un pètal
l' arbre plora a la primavera en homenatge,
i en el banc del parc sense equipatge
obrir un llibre i marxar-hi de viatge.
Anar a la platja i jeure sol salant la roba
jugant a cercant el taronja en la vesprada
que més llueix sobre una onada.
Sentir-se poeta és renunciar als ulls en la foscor,
jugar a palpar i reconstruir.
I en la solitud del propi cos sense afirmar
creure's no res, ser oblidat.
I només en el clarobscur que et fa una estrella
tornar a la vida, mirar i sentir.
Sentir-se poeta és anar a dormir
aclucar els ulls, creure's morir.
Comentaris
-
sentir-se poeta...[Ofensiu]AtzaVaRa | 11-07-2005
és això i molt més... m'agrada perquè descrius la sensibilitat del poeta amagada en els petits detalls, i acabes amb un bon final:
"Sentir-se poeta és anar a dormir
aclucar els ulls, creure's morir."
Felicitats poeta! i endavant!
Una abraçada,
AtzaVaRa
-
wuauuu....[Ofensiu]Equinozio | 11-07-2005 | Valoració: 10
m'he sentit a dintre del poema.
M'agnific!!
Equinozio -
això és ser poeta...[Ofensiu]Capdelin | 11-07-2005 | Valoració: 10
estimar i valorar les coses de cada dia, normals, senzilles, donar-les el valor que es mereixen sense etiquetar els grans projectes i les grans fites...
és sentir, veure, assaborir allò que et volteja i et toca i et deixa el color i el sabor de la vida...
una abraçada!
Valoració mitja: 10