(Sense títol)

Les idees es desfan
lentament.
Com un ram de roses
degotejen fins al no res
en el gerro de vidre
on l'aigua esdevé tèrbola,
tacada de remordiments.

Es retiren
com un gos de tres potes
enmig d'un camp
de flors marcides.
I desapareixen en calma,
cobertes de rosada,
sense que ens n'adonem.

Lentament
com la petjada inhòspita
ofegant-se impassible
a la riba de la platja,
les idees es desfan,
s'esvaeixen mentre d'altres les supleixen,
deixant rere seu
un reguer
de plomes mortes.