Cloc el ulls. Els giro endins.

En la pura negror,
Un devesall de roig
Elèctric fa plorar
Un groc fred
espantat
per la realitat grisa
d'una ciutat metálica.
La bruticia automática
Transforma els carrers plens
en una taca blanca
que no diu res.

Allí hi
passeja l'home buit
Que flota entre els aires
D'una modernitat
Fàcilment acceptable