Sensacions de tristesa i mala hòstia...

Hi ha cops que m'agradaria canviar-ho tot,
que em sento amb forces per moure el món,
que la vida és als meus peus, tot és possible.

Però ara tot sembla esfondrar-se,
no trobo la llum. No crec en mi mateixa.
Sento que la vida és injusta,que el món és de pocs.

Sento que la impotència va envaint el meu cos.
I sento com les llàgrimes van caient, com sempre últimament...
I una sensació estranya(de tristesa i mala hòstia) em recorre les venes.

Ara no puc canviar el món, ara no puc.
Em sento dèbil. Ara no.
La solució és llunyana, la resposta a tot, la llum.

I sento que caic... i que tot està llunyà...
Algú m'emporta cap a la foscor... Tot sembla anar a pitjor...
La meva vida ja no és la meva vida, perquè això no em pot estar passant a mi...