Cercador
SANT VICENÇ. ALINS DE VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar una fotografia d’aquesta església originàriament romànica, profundament modificada en el curs dels segles XVII i XVIII, en que el cens passava dels 580 habitants de 1717, als 923 de 1787, i als 1.250 de 1857 en que s’assolirà el sostre demogràfic vinculat a la indústria del ferro; s’arriben a comptar cinc fargues a la vall, i una producció anual de 360 tones l’any 1874; això donava feina a 600 homes, disttribuits entre la producció a les fargues, l'obtenció de carbó, i la necessitat d'unes 700 cavalleries per al seu transport a tot Catalunya; les ‘ necessitats religioses ‘ obligaven a invertir el sentit de la nau, cegant-ne l'antiga porta, i es feia desaparèixer l'anterior capçalera romànica.
Al final del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja) el cens era encara de 741 persones, en el primer cens posterior al conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, als que s’afegia l’ ESGLÉSIA CATÒLICA REFORMADA DE ESPAÑA signant amb l’única excepció de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), un document de suport, eren 719 persones, que al llarg del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ) davallaran fins al 313 en el cens de 1981, la ‘Democraciola’ – dita per alguns III feixisme – no trobava en aquest terme de 183,19 km² , el marc per dur a terme ‘negocis’ vinculats als tsunami del ‘toxto’, i l’especulació, i es tancava l’any 2013 amb 301 habitants.
La descripció tècnica ens explica ; església d'una sola nau, amb capçalera rectangular al nord, en la qual, exteriorment, s'observa un arc de l'antiga porta romànica encegada. Cobreix la nau una volta de llunetes, Sobre les capelles laterals hi ha galeries. La porta d'entrada s'obre als peus de la nau, amb un arc de mig punt. En aquesta mateixa façana, situada sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants, també s'obren a cada costat dues petites finestres i, per damunt de la porta, un òcul. El campanar s'aixeca al costat de la capçalera, cobert per una aguda coberta, que conserva arcuacions llombardes.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Al final del primer feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja) el cens era encara de 741 persones, en el primer cens posterior al conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, als que s’afegia l’ ESGLÉSIA CATÒLICA REFORMADA DE ESPAÑA signant amb l’única excepció de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), un document de suport, eren 719 persones, que al llarg del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde ) davallaran fins al 313 en el cens de 1981, la ‘Democraciola’ – dita per alguns III feixisme – no trobava en aquest terme de 183,19 km² , el marc per dur a terme ‘negocis’ vinculats als tsunami del ‘toxto’, i l’especulació, i es tancava l’any 2013 amb 301 habitants.
La descripció tècnica ens explica ; església d'una sola nau, amb capçalera rectangular al nord, en la qual, exteriorment, s'observa un arc de l'antiga porta romànica encegada. Cobreix la nau una volta de llunetes, Sobre les capelles laterals hi ha galeries. La porta d'entrada s'obre als peus de la nau, amb un arc de mig punt. En aquesta mateixa façana, situada sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants, també s'obren a cada costat dues petites finestres i, per damunt de la porta, un òcul. El campanar s'aixeca al costat de la capçalera, cobert per una aguda coberta, que conserva arcuacions llombardes.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5448268 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME