SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LLERONA

Feia la segona ‘incursió’ a la recerca de l'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle XI, amb absis rodó, emplaçada a la vora de la casa, la qual anteriorment havia estat vil•la romana, segons Mn. Joan Josep Vallicrosa Maynou, rector de Santa Maria de Llerona, l'actual capella era la del domer menor, i l'indret es pot identificar amb la Vila Vella, citada en la Concòrdia del 1226, en contraposició a la Vila Nova, que seria situada al lloc on ara hi ha l’església parroquial de Llerona.

La població de les Franqueses del Vallès, no superava les 2.600 ànimes l’any 1960, quantitat que creixerà exponencialment des d’aleshores :

L’any 1970 , 5.539
L’any 1981 , 8.761
L’any 1990 , 10.070
L’any 2000 , 12.300
L’any 2011 , 18.693

Coincidir amb Mn. Joan Josep Vallicrosa Maynou ho considero més que un cop de sort, un petit miracle, ja que gràcies a les seves indicacions aconseguia accedir finalment a la Capella de sant Iscle i Santa Victòria, situada en zona rural, a prop de Can Guilla, propietat de l’actual marques de les Franqueses del Vallès.

L’esglesiola de nau amb planta rectangular i volta de canó, i l'absis orientat a llevant, està arrebossada.




El portal d'entrada és d’arc de mig punt, al damunt hi ha una finestra d'ull de bou; ambdós descentrats. De la coberta en sobresurt un campanar d'espadanya. No podia accedir a l'interior, en el que m’expliquen que la volta ha estat afegida posteriorment, mentre que l'absis és ben romànic.




La construcció té l'aparença d'un edifici del segle XI, de manera que si la primitiva erecció hagués correspost al segle X, època de devoció i difusió del culte a Sant Iscle i a Santa Vicctòria a Catalunya, l'edifici actual hauria estat el segon, i/o el primer reformat curosament.

No trobava cap document històric d'aquesta capella.




Prop de la capella hi ha un creu de terme