rumors orfes

Un relat de: sofrosyne77

Reposant entre els càlids braços de l'anonimat
observo amb incertesa la falsa impotència,
que, liquada entre debilitat,
els fingeix nus.
La paranoia fruit de l'absència de dades
em regala un malèvol dubte
al que responc escopint hipòtesis.
La manca d'observació permet que passis desapercebut
passejant pel meu cap insegur.
"Sospito que em demanaràs que t'interpreti..."
afirmes insegur.
"Un judici moral? no gràcies!"
contrasto.
-L'anonimat, encara m'envolta?-
em pregunto amb incertesa.
"La debilitat et despulla"
nuesa
ficció
paranoia
dada
regal
dubte
observació
passeja per el meu cap
sospita
hipòtesis
sense parar atenció
permeto que em passi desapercebut
insegur
interpretes
judici moral
contrast
sento
rumors orfes

Comentaris

  • Calidoscopi[Ofensiu]
    Damra | 06-02-2004 | Valoració: 9

    Una primera lectura i t'aferres al poema. Te'l tornes a llegir, i l'interpretes. Repeteixes, i li dones una altra volta: les idees es combinen i hi veus diferents formes. Un altre gir, i observes que les paraules cambien de colors. Contrasts. La impotència dels observats, el poder dels que observen sense ser vistos a aquells qui la debilitat els fa vulnerables. Debilitat que acaba perjudicant la figura de l'observador, que s'amaga rere el tel de l'anonimat. Tots som observadors i observats, omnipotents (si ens deixem ser-ho!) i febles, intèrprets, creadors de fets hipotètics i subjectes de fets...reals? Trobo que és un poema amb magnetisme, i molt plàstic.

    Al final les figures es desfan i cauen, paraula per paraula, i ens recorden que no són més que "rumors orfes", mots solitaris, que cada ment combina i apadrina amb una visió diferent.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sofrosyne77

sofrosyne77

6 Relats

9 Comentaris

10123 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57