cendra

Un relat de: sofrosyne77

potser és cendra, el que sóc

cendra d'haver estat ardent d'amor;
cendra d'un cor
calcinat per l'adéu, llunyà.

potser és cendra, el que respires

el que et fa tant inaccessible a mi;
el que et fa borrosa
a la meva mirada.

potser és cendra, el que queda

restes d'un diamant en brut
que va brillar tant que esclatà en flames,
abans de ser polit.

potser només és cendra, si

però m'hi jugo el coll que,
entre la cendra i la merda,
la terra més fèrtil és la que omple la meva anima.

("he sentit dir que no estàs tant bé... vols que ressorgim plegats d'aquest grapat de merda?")

va per tu,
va per tots
...
tinc fems per
a fer créixer mil
jardins, però
necessito
una llavor

Comentaris

  • el final [Ofensiu]
    ANEROL | 08-06-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat poèticamnet parlant; el que més he trobat interessant i amb força són les últimes estrofes; aquí t'has deixat anar del tot

  • Magnífic[Ofensiu]
    Company de Camí | 10-01-2006 | Valoració: 10

    "Potser és cendra el que sóc... cendra d'haver estat ardent d'amor"

    Porto molta estona repetint aquest vers al meu cap. Felicitats!

  • Ishac | 29-01-2004

    M'ha agradat poder llegir els teus relats aqui! Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sofrosyne77

sofrosyne77

6 Relats

9 Comentaris

10123 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57