Cercador
Rosa
Un relat de: lluis perealbertEt dono aquesta rosa
sense esma del jardí
no sé si está nua
o si la van desflorir.
Potser li manca anyada
o si la destorba el destí,
si un dia va ser estimada
o té un amor ferit.
Ella será la prosa
que et cantaré al matí,
i les espines geloses
tenyiran el teu camí.
Els estels seran la pluja
i la lluna el seu coixi,
tu la mare terra
i jo l'etern fadrí.
Quan aquesta bonica rosa re
la mort l'endugui a dormir,
el sol prengui enyorança
per no poder-la fer florir.
La duré fins la mar vella
on la pena per cedenes,
i amb el cant de les sirenes
les onades la faran reexir.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]nuriagau | 18-05-2009
Gràcies per haver-nos obsequiat amb aquesta rosa.
Núria -
Ofrena[Ofensiu]Unaquimera | 12-05-2009
Ja no és Sant Jordi, però encara és primavera, i per tant un bon moment per llegir aquest poema on una flor és motiu d'ofrena.
M'ha deixat intrigada una cosa: Quan aquesta bonica rosa "re"? Entenc: "Quan la mort s'endugui aquesta bonica rosa a dormir..." però el "re" no sé interpretar-ho; ja m'ho comentaràs, si vols.
T'envio una abraçada fresca i vermella,
Unaquimera
-
jo mateix[Ofensiu]lluis perealbert | 05-05-2009
on posa cedenes, es cadenes. Perdó . salutacions relataires
l´Autor
29 Relats
75 Comentaris
28367 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
soc nat el 24 d'octubre, porto sang empordanesa (Figueres ) però soc fill de Gavà, baix Llobregat,actualment visc a Terrassa, de totes maneres,el mar la lluna,les muntanyes tenen arrels de pell en mi.correo... boco062@hotmail.com.twitter... @boco062.
Una afició curiosa es que m'agrada buscar llibres antic pels mercats, olorar-los i sentir el seu tacte .