Retrofuturspeccions

Ignorants de la nostra similitud íntrinsica, a través dels anys es teletransporten converses, mirades, secrets, històries.

Vides viscudes.
Vides latents.

Tu solies dir-me que existiríem eternament. Que la vida és cíclica, i que arribar al final és tornar a començar.

Cossos descomposats.
Ànimes fugides.

Tu solies fer-me creure en la no-finitud, en viure els dies en un etern present.

Paraules enterrades sota capes de pols.
Amor i odi.

I quan ja no hi siguem, seguirem sent-hi. Amb una altra veu, una altra pell. Però amb la mateixa mirada et podré reconèixer.