Cercador
Dedicatòries
Un relat de: TinithA tu, Pare:
que et porto a la sang, a la pell, al somriure, a la tendresa, als silencis i a la tristesa.
A tu, Mare:
que a vegades falten records i em sobren paraules.
A tu, Anna:
que em reculls quan ensopego amb les arrels d’un arbre per caminar mirant les branques que s’enfilen cap al cel.
A tu, Josep:
cap paraula és prou expressiva per acostar-se al sentiment d’agraïment i admiració. Ets la meva guia.
A tu, Edu:
ets el meu mestre.
A tu, Joan:
que feies de roca quan era onada embogida, aigua furiosa, i apaivagaves la tempesta.
A tu, Mariona:
que em desembulles el cabell quan m’embolico amb pensaments laberíntics.
A tu, Rosa:
que aguantes edificis amb un sol gest.
A tu, Carla:
em vas descobrir el bosc, els ocells, la bondat i la fe.
A tu, Esteve:
que em vas ensenyar a nedar en les profunditats, i pujar de tan en tan a la superfície.
A tu, Francesc:
que tenies la clau i vas obrir la porta.
A tu, Tània:
que descobrir-te ha estat descobrir-me.
A tu, Adri:
que ets un mirall transparent.
A tu, Dani:
que no et coneixem tan com voldríem.
A tu, Víctor:
que m'has fet créixer i despertar. Seràs etern.
A tu, ‘x’.
que t’has creuat al meu camí, i no et recordo, però de tu he après i ets part de mi.
que et porto a la sang, a la pell, al somriure, a la tendresa, als silencis i a la tristesa.
A tu, Mare:
que a vegades falten records i em sobren paraules.
A tu, Anna:
que em reculls quan ensopego amb les arrels d’un arbre per caminar mirant les branques que s’enfilen cap al cel.
A tu, Josep:
cap paraula és prou expressiva per acostar-se al sentiment d’agraïment i admiració. Ets la meva guia.
A tu, Edu:
ets el meu mestre.
A tu, Joan:
que feies de roca quan era onada embogida, aigua furiosa, i apaivagaves la tempesta.
A tu, Mariona:
que em desembulles el cabell quan m’embolico amb pensaments laberíntics.
A tu, Rosa:
que aguantes edificis amb un sol gest.
A tu, Carla:
em vas descobrir el bosc, els ocells, la bondat i la fe.
A tu, Esteve:
que em vas ensenyar a nedar en les profunditats, i pujar de tan en tan a la superfície.
A tu, Francesc:
que tenies la clau i vas obrir la porta.
A tu, Tània:
que descobrir-te ha estat descobrir-me.
A tu, Adri:
que ets un mirall transparent.
A tu, Dani:
que no et coneixem tan com voldríem.
A tu, Víctor:
que m'has fet créixer i despertar. Seràs etern.
A tu, ‘x’.
que t’has creuat al meu camí, i no et recordo, però de tu he après i ets part de mi.