Res produeix mes goig...

Un relat de: ajfuster

Diuen que res produeix mes goig,
que mirar el cel amb els seus estels,
jo me heure tornat molt boig,
quant me miro en els teus ullets,
perquè mes gran grandesa hi veig.

Negres com la negre fosca,
profunds com la mar immensa,
brillants com el millor robi,
i me pareix que si pensessis amb mi,
jo no pareixeria una pedra tosca.

La harmonia del teu somriure,
la temprança de la teva mirada,
la profunditat de la teva cara
son un vertader espectacle,
que el cel hauria de tenir.

Sempre somiem lo que enfora està,
quant mes a prop tenim la bellesa,
només hi ha que tenir la delicadesa,
de poder el cap molt clar tenir,
per saber-la com pertoca valorar.

Mirem a lluny per intenta gaudir,
de las grans obres de la natura,
no fa falta tenir molta cultura,
per assaborir lo a la vora tenir,
perquè així el destí ho va posar.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com