Rerenaixement - Cap (Final)

Una vegada deslliurats del sistema capitalista, inesgotable generador del maleït virus de la cobdícia, extirpat per fi el problema i absolutament consolidada la normal i pacifica quotidianitat social en tot el planeta, necessari punt de partida aquest per idear i desenvolupar apropiadament el mai abans transitat temps del post capitalisme, serà llavors el moment adient per iniciar el necessari canvi de mentalitat reconfigurant el sentit comú de tots plegats i eliminant l’ultima esclavitud fins llavors legalment admesa; el treball que enriqueix l’amo.
Caldrà tenir ja plantejada la transició amb les suficients garanties d’èxit per que esdevingui mundialment l’inici del camí cap a l’objectiu global final de normalitzar la Cultura del Bé Comú.
El que generalment s’esmenta amb la frase; “la raó de ser de l’espècie”, serà un dels primers reptes que caldrà redefinir sense por de la mà de la cada cop menys limitada Ciència oficial. Admetrem sense temor que el que es sap es que no es sap res. I tot seguit direm que no conèixer la veritable “raó de ser” no significa que el que hagi de passar deixi de passar com esta previst que passi.
Així doncs, en l’il•lusionant treball per establir el nou paradigma, el primer que caldrà serà donar la resposta raonable a les eternes preguntes de l’esser humà: Si he nascut per que he de morir? Quina es la vida que he de viure? Que s’espera de mi? Quina és la decisió correcte? Qui te la veritat? En quin joc estic ficat? I fer-ho amb arguments propis del segon mil•lenni i tot el coneixement que l’escau.
Una vegada definit i democràticament acceptat el molt més raonable nou imaginari de “la raó de ser de l’espècie”, es planificarà el necessari procés d’evolució per, en els anys successius i partint des del post capitalisme, introduir i normalitzar Cultura del Bé Comú. Finalment.
És conegut que canviar costums i actituds humanes desprès dels divuit anys es molt difícil. I que quan més gran sigui la persona mes rar serà tenir èxit. Aquestes costums i actituds son un tipus d’informació que s’arrela al mes profund de l’identitat. Es allò que fa de fonament en la construcció del personatge perible que projectem al mon exterior. Molts cops, equivocadament, per contaminació o desconeixement, aquestes costums i actituds sense més també les atribuïm al nostre Jo mes íntim. Per mi es un gran error.
Sense raonar-les massa les costums i actituds son sobrevingudes i normalment les incorporem de forma automàtica quan per exemple, ja en us de raó, a mes de la família directe coneixem o ens parlen dels nostres avis i descobrim qui van ser els rebesavis. Que feien. Que pensaven. D’on eren. Com vivien. En que creien. Aquesta es una informació que sens dubte se’ns incorpora automàticament i influeix en la formació del nostre caràcter. A cadascú la seva. Sense adonar-nos. Ja sigui per rebutjar-la o per formar part de la pròpia identitat base. Son fonaments difícils d’obviar. Quan mes grans ens fem mes difícil ens resulta canviar allò que sempre hem fet i pensat.
La transformació de la mentalitat humana cap a la Cultura del Bé Comú, segons imagino, s’hauria de plantejar desenvolupar-la focalitzant d’inici la força transformadora en dos fronts per sobre de tots els altres.
El mes urgent. El govern global haurà de dedicar els immediats esforços a establir un pla de xoc que esborri per sempre la misèria injusta. La misèria material però també la misèria intel•lectual.
Com no sóc endeví no se quina podrà ser l’injusta realitat mundana en el moment exacte que es pugui afirmar històricament que la Terra s’ha lliurat definitivament del virus de la cobdícia però el que si crec es que si la retallada de drets socials continua tal com va ara mateix pot ser que el futur govern global ho haurà de refer tot de nou en nou.
El segon front esta en el llarg termini. En la inèdita i històrica tasca de configurar una estructura social global que finalment garanteixi l’harmonia integral de tot el que compren l’ecosistema. Harmonia del ser humà amb el planeta. D’unes cultures amb d’altres. Harmonia entre les infinites formes de pensar. Entre els sentits, el sentiment i la raó.
L’ensenyament serà la forma definitiva d’enterrar el temps que érem captius amb mentalitat de consumidors. Esclaus del desig sempre insatisfet. Comprant el ser acceptats per l’entorn com a ciutadans VIP o com a mínim per ser considerats ciutadans.
Les noves generacions veuran qui son, que es el que pot ser que hagin vingut a fer a aquest mon i que cal esperar desprès de la mort del cos, i ho veuran d’una forma més real, sense inculcar fantasies divines.
La societat post capitalista haurà de fer de pont cap al futur rerenaixement moral de la gent d’aquest planeta. I ho haurà de fer mantenint el normal funcionament les estructures globals, tan les socials com les productives i de serveis, per que res no falti durant el procés del canvi. Aquest serà el punt de partida indefugible i fer-ho sense utilitzar cap sistema monetari, aquesta si que serà la demostració inequívoca del canvi definitiu, el punt de palanca final per enviar eternament la cultura del capitalisme al calaix dels esculls ja superats per l’Humanitat. Aquell on estan desnonats per sempre els xamans, els deus, els mags, els emperadors, els reis, els senyors feudals, els dictadors, a aquest mateix calaix aniran a parar els de la “The Forbes World's Billionaires list”, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, la Borsa, les Multinacionals, els especuladors, els comissionistes, els lobbys genètics,...