Repte: strip poker

L'habitació era fosca, petita i feia olor a sexe i alcohol; d'aquesta manera donava constància a que estava destinada. Quan els meus ulls es van acostumar a la penombra vaig poder distingir la taula rodona, les cinc cadires, el cendrer on encara hi fumejaven les colilles i una baralla de cartes que pressentia que decidiria el meu destí.

Aquella nit, a diferència de les anteriors, no m'hi jugava el meu cos, almenys no voluntàriament; ni tan sols sabia si com la resta de trobades acabaria gemegant o fent gemegar, només m'havien dit que avui les normes canviaven.
Estava nerviosa i això era impropi de mi. Vaig seure intranquila i matava el temps ordenant aquelles cartes que tant perversa i atrevida em tornaven.

La porta es va obrir, no em va caler aixecar la vista, coneixia de sobres les cinc persones que van entrar, cinc figures perfectes que em feien delirar, i com si el temps no hagués passat, un calfred em va recòrrer el cos. Vaig haver de creuar les cames per no donar pèu, al meu pubis juganer, a fer- se il·lusions. Aquell vespre, el més moll que notaria seria la meva saliva empassant-se gola avall.

Es van asseure. L'ambient pesava. Sabia de sobres que alguna cosa havia canviat, i jo en tenia la culpa. L'havia cagat, i ben cagada.

Els ulls que tenia al davant jutjaven la meva presència mentre repartia les cartes, ningú deia res, sobraven les paraules, Vaig resar abans d'observar si la sort estava a favor meu...una parella de jotes, i...res, res de res. I mentre les meves dents mig tremolaven, la resta de llavis somreien, seria un farol??...només tenia una opció; canviar algunes cartes i desitjar que algú amb poders sobrenaturals em degués algun favor...primera carta; as de trèvol...quina merda...as de cors..ostres, potser...i...Joker!!...un full i una parella, no era la millor mà que havia vist però esperava que fos suficient per no perdre...

Els nervis s'acumulaven, moment de tirar endevant o deixar-ho, però no tenia més remei que jugar, a fi i al cap, aquella partida era únicament per mi. Va arribar el moment crític, i després de veure el poker, i l'escala que havien aparegut a la meva esquerre ningú m'assegurava que allò acabés bé. Vaig posar les cartes sobre la taula, i les rialles van ser ofensives, sabia que no tenia res a fer. Trampes, si, segurament, però massa tard per reclamar. Era tota seva. Però aquest cop no em volien per gaudir de mi, sinò ven al contrari, desitjaven que mai més pogués tornar a sentir plaer. Eren realment malvades, no menys que jo, cal dir-ho. Poca cosa més recordo d'aquella nit, a grans trets sé que el dolor va ser tan agut que per un moment dubtava entre si moria o per fi havia arribat al punt culminant de la perversió, i tot allò només era una part més dels nostres jocs, on el dolor era la base del que ens unia.

No he tornat a jugar a l'strip poker, ni he tornat a tocar el cos d'una dona, molt menys els de quatre alhora...ni tan sols he deixat que ell em toqués, ell que va ser la raó per perdre l'opció a volar de plaer.