A dues mans... I

Un relat de: Basileia

Fa sol i això és el que importa.
No vull mirar-lo des de l'ombra,
... que necessito submergir-m'hi, i confondre-m'hi.
M'agrada sentir la profunditat dels dies als dits... i de les nits,
i abraçar tots els sols que m'enlluernen,
... i enlluernar-los.

Jo prefereixo la nit,
la foscor induïda de la lluna,
la complicitat del mantell obscur,
... i beure a glopades l'absència de tot,
i no ser res, sent capaç de tot
... no anhelo calor, ni llum, sinó somni i calfred.

Comentaris

  • pel meu gust...[Ofensiu]
    Nurithy | 27-12-2008 | Valoració: 10

    masses punts suspensius. La resta m'ha encantat. trenques amb els lligams formals dels poemes i, malgrat això, no perd força. les idees apareixen marcades i hi ha moments on semblen contradictòries, com els sentiments mateixos.

  • també[Ofensiu]
    opuscle | 31-07-2008

    conec el mantell de la nit eterna, aquell que ens agombola suau en la solitud de les hores.
    La soledat pot ser un camí cap a la llum, cap a una sortida, de vegades, difícil de copsar.
    Profund i contundent.

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

50522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.