Cercador
Rendició
Un relat de: sants78Rendició
Callar,
fer silenci
i onejar
amb les altres veus
com una bandera blanca.
Esborrar les meves lletres,
fer-me fonedis,
una partícula de sorra,
l'última
al rellotge.
Apagar els focs
llençant-me adins
i esperar que el vent
es porti les cendres.
Que se les emporti lluny,
terres enllà,
on no hi visqui ningú,
ni el silenci,
ni el record.
Comentaris
-
Rendició[Ofensiu]sants78 | 01-04-2008
-
m'agrada[Ofensiu]gypsy | 30-10-2006 | Valoració: 10
la sensació que en resta després de llegir el teu poema. Com de pau o d'un mon apart allunyat dels espants quotidians i de les foscors més profundes.
gypsy
El títol també és bell. -
Un desig[Ofensiu]Simon | 30-10-2006
ben expressat: fer-se fonedís!
Un vers contundent, que no amaga el seu desig.
Ben escrit.
A reveure, SB
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal