Quan el rostre es difumina

Un relat de: sants78
S’enfunda els pantalons, blau fosc
s’ajusta les proteccions,
es corda les botes,
es lliga la defensa
i envia una clenxa directa al seu cervell
a travès del seu nas trencat.
Quan ha anul•lat la seva consciència
es protegeix el crani amb el casc.
Baixa la visera,
i el seu rostre es difumina,
desapareix com la seva voluntat,
com la humanitat,
com desapareix l’empatia.
I les paraules es desfiguren fins a ser incomprensibles
per l’home-màquina.
Quina importància tenen llibertat, igualtat i fraternitat?
Quina importància té la justícia?

Es tanca la porta,
desapareix la llum
entre exaltacions a una masculinitat plena d’odi
entre ràbia i frustracions,
entre una violència sense sentit
ni objectiu.
Ell, l’escòria,
l’intent de persona,
l’infrahumà,
l’excrement,
la mostra que tot ha fallat:
educació, política, economia...
avui manarà als carrers.
Ell avui decidirà,
imposarà,
reprimirà,
colpejarà,
apallissarà,
detindrà.
Qui mai ha estat res, avui
farà doblegar la realitat a la seva voluntat,
a cops de puny o de porra,
amb bales de goma o amb foc real.

No ha de patir.
Avui els seus companys el defensaran dels cops.
Demà periodistes, jutges i polítics el defensaran de les veritats.

Però quan acabi la jornada,
quan torni a ser persona,
quan recuperi el rostre i la decisió
podrà estar feliç,
haurà cobrat els seus 24 euros per hora.

(Sempre que Interior compleixi amb el promès, és clar)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

405852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]