Recordant la teva mirada

Primer aniversari de la mort d'en Miquel.
Recordant la teva mirada

Avui fa un any
que em vas deixar orfe
de la teva mirada
i dels teus versos.
I estic trist, molt trist
sento un buit immens
per la teva absència,
sort en tinc del teu llegat,
sort en tinc dels teus miratges.
Vull agrair-te tant,
que m'ensenyessis tantes coses,
i tants conceptes intangibles :
assaborir el silenci, la solitud, la generositat.
I és per això que no se m'acut res més,
que escriure aquest poema.
Perquè amb tu he après
l'alfabet diari del combat,
el regust per l'isolament,
la serenor per arranjar el meu desori,
i el valor per endinsar-me
més enllà del mi mateix.

Avui et ploro mestre
amb un plor ple de records i d'enyorances,
i només em consolen
aquelles nits estrellades
en què compartim el nostre estel,
i segueixo aplicat en el meu empeny
per ser un bon mariner dels teus poemes.
Sento el teu alè, sento la teva remor,
i intento parlar amb la mort de tu a tu
com tu em vas ensenyar.
Em cal doncs, més honradesa?

DIONÍS LLUCH I PONS
11 de novembre de 2004