Reacció

Un relat de: Eric Martinez
Era estiu, una tarda calorosa com altre... el sol frunzia rajos de tempesta astral, i com il·lusos, ens ficàvem a l'aigua de la platja, intentant amagar-nos de la innegable natura que el cel proporcionava. Va ser on el mar s'ajunta amb l'horitzó, el lloc idealitzat on vaig poder veure la seva figura per primera vegada.

El coneixia, sabia qui era, i el que representava, però els meus impulsos van guiar la meva acció cap al lloc de retrobament entre els desitjos i els pensaments impurs.

Va sortir de l'aigua, el seu somriure va incitar-me a apropar-me, i la seva confiança cap a la meva persona hem va produir calfreds calents d'innocència retrobada.

Es va estirar al meu costat, l'atracció va créixer, i vaig sentir de nou el so d'una veu que no hem cridava, i a la que vaig acudir sense manifestar-me. Al començament va dubtar, la seva insatisfacció es notava a la seva expressió facial, però no cridava, ni plorava, mostrava una impotència sobtada i callada que definia la seva personalitat com a reservada.

A mesura que el tocava, es reprimia com a ser, i es deixava portar com a un animal. Era un goig imposat, amb absència de sentiments retrobats, que es feien latents amb les carícies testiculars, i la interminable fel·lació que jo li produïa.

Vaig sentir una expiració, en el moment que el fluid va sobresortir, i un gemec de gust referit a la meva acció violenta.

I amb una facilitat estiuenca, de color negret artificial, l'ésser incomplet va dir-me.

-M'agradat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: