Què queda d'un amor blau?

Digue'm, si ho saps, què queda d'un amor blau. Inert parany que t'atrapa, una gota que s'escau dins el mar esperant a ser trobada. Hi penso, incapaç de trobar una resposta per acabar tornant al mateix punt: què queda d'un amor blau? Silenci. Dins meu, has mort.

Podria trobar mil paraules per a expresar-ho, però cap més precisa: mort. El record no pertany al present, tu no participes d'aquest. El teu record està viu, dins la meva ànima, la teva presència no. Ets un crit afònic, tot i haver estat l'única veu que era capaç de sentir. Una veu, la teva, ara ja muda.

Inexistent, ja no hi ets. El foc que crema l'espelma del que eres no s'apagarà mai. La llum que em dóna és tot el que ara em queda. Què queda d'un amor blau? Res més que la llum dels records.