Que fas aquest vespre?

Havia tingut que acceptar que no podia continuar així, treballar sota el mateix sostre, veure com perdia la concentració quan olorava la seva presència, embadalit en les seves insinuants corbes. No sabia com amagar el seu desig.
Feia molt dies que la volia convidar, fer alguna cosa plegats, trencar el glaç. Però no podia, l’aposta era massa alta i arriscada. No és fàcil quan ella és la teva cap.