Què faries sense ell?

Quan un es sent sol, no pensa en la persona que estima, que li fa petons... Sinó que pensa en aquell amic que té, aquell amic amb qui pot confiar sempre quan es sent sol, estúpid, o quan sent que no val res. És aquell amic que quan parles amb ell saps que t'ajudarà, que no et dirà mentides i no et dirà res que et pugui fer mal. Perquè és un amic de veritat. És aquell amic que et conta les coses, que et confia el seu secret més gran perquè li guardis tu. I tu et preguntes:"Per què a mi, i no a un altre?" I si penses una mica més, saps que ell et respondria:"Perquè ets especial, i confio en tu, i cada cosa que fas per mi es una de les petites coses més grans del món". I llavors ve quan et poses a plorar, pensant si en aquest precís instant estarà pensant en tu, o si hi ha algun moment del dia en què tots dos pensau l'un en l'altre alhora. I creus que sí, perquè tu sempre penses en ell. Perquè te l'estimes.