Quarts i cinc de fosca

Un relat de: JMParis

Dos quarts i cinc de nit

deu minuts per la fosca

per tot arreu camins

i l'ànima resclosa.


Esbufeguen vents ardits

per carrerons farcits d'ombres

el silenci escampa xarxes

arraulit molt a prop nostre.


Sovintegen solituds,

que nien, que fan crosta…

que s'instal·len,

que tenen forma…


Acluco els ulls, amb força,

a prop, molt a prop meu

quarts i cinc, de fosca.


Comentaris

  • Dins la foscor[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2008

    Aquest poema es mou com el pèndul d'un rellotge, marcant un va-i-ve clarament rítmic, compassat, que fa que la lectura resulti hipnòtica.

    Uns versos atractius... Tornaré a llegir-te!
    En vista del tast que he fet avui, la teva obra promet resultar interessant.

    Ara mateix, però, t'envio una abraçada per celebrar la casualitat que m'ha permès descobrir-te ,
    Unaquimera