quan

Quan el vent bufa de nord
i l'hivern és l'única estació,
quan ha mort tota il·lusió,
quan ja han mort totes les cançons.

Quan el gris ha vençut els colors
és el negre l'amo i senyor.
Quan despert vius en un malson,
quan la vida no dóna treva al teu cor.

Segueix pesant el pas del temps,
segueix constat la pluja i el fred.
Segueix constant el pas del temps,
segueix pesant la pluja i el fred.

Quan la lluna allarga tant el seu torn
i el sol és només un record.
Quan el combat t'ha deixat tan malferit
que agonitzant només vols morir

Tota llum ha perdut el sentit,
tot ha caigut en l'oblit.
Tot ha perdut el sentit,
tota llum ha caigut en l'oblit.

La realitat ha trencat els somnis,
la realitat ha cremat els somnis,
ja només queden cendres,
cendres del teu present.

Cendres de temps passat,
cendres de temps perdut,
cendres del teu present
que avui s'endurà el vent.

Ja no queden forces al teu cos,
ja no pots aixecar-te altre cop.
Ja no queden forces al teu cor,
ja no pots aixecar-te altre cop.
(Quan tornarà a sortir el sol?)

Segueix pesant el pas del temps,
segueix constant la pluja i el fred,
segueix constant el pas del temps,
segueix pesant la pluja i el fred.