Quan Eivissa sigui Eivissa...

Quan la nostra illa quedi lliure de ciment, i totes les persones visquin lliures i en felicitat, et deixaré d'estimar.
Quan Eivissa torni a ser una petita part del que havia set anys enrere, et deixaré d'estimar.
Quan aquesta terra pugui respirar aire pur lliure d'especulacions i interessos, et deixaré d'estimar.
Quan tots els eivissencs i eivissenques puguem parlar la nostra llengua en tots els àmbits sense interferències i males cares, et deixaré d'estimar.
Quan ningú ens intenti imposar les seues lleis per afavorir la seua butxaca, et deixaré d'estimar.
Quan totes les persones que venguin aquí s'estimin això tan com ho estim jo, et deixaré d'estimar.
Quan els virots i les genetes visquin segures i lliures com vivien, et deixaré d'estimar.
Quan tots els meus somnis es compleixin, et deixaré d'estimar.
És per això que t'estimaré sempre.