PUNTS DE VISTA

Em sembla que aquella dona em mira, de cua d’ull però em mira a mi. Llàstima! No és gens agraciada, vaja que no està bona. I no té estil. Una dona com ella, que no és gaire alta, hauria de dur sabates de taló. I el pentinat! Que dic pentinat, sembla que en lloc del assecador hi hagi posat els dits al endoll! Res, que no tinc sort. Mira que ni ha de dones al món i ha de ser precisament aquesta, la que es fixi en mi. Em faré el desentès.

Avui la fauna masculina té ben poc color. Pot ser que dels sis homes que hi ha a la barra no n’hi hagi cap que es pugui aprofitar? Si hagués de tria, uuuf! (sort que només és una hipòtesi) em decidiria per aquell de les entrades i canós. Té cara de patata però els ulls bonics, i tenint en compte que a la seva edat, ja deu haver passat dels cinquanta, gairebé tots tenen una panxa ...molta panxa, aquest conserva la línea amb dignitat.
Només de pensar en l’últim paio que se’m va voler lligar, no sé si riure o plorar.
Vaja! m’ha sortit un rodolí, ( a la dona se l’hi escapa un somrís).

Jo soc un ase! Perquè l’he hagut de tornar a mirar? Doncs, m’ha somrigut?
I ara que faig jo? Perquè una cosa és que no m’agradi i una altra ser un mal educat.
Bé, al cap i a la fi, tornar-li un somriure no compromet a res. A més a més, potser és una dona simpàtica. Ja se sap, les dones que no són guapes acostumen a ser simpàtiques. Tal com està l’ambient avui, em sembla que una estona de conversa és el millor que aconseguiré.I mirant-la bé, no està pas malament. Pot ser és d’aquestes que posen pel davant la comoditat a l’estètica. La roba que porta és senzilla però sembla de qualitat. I de cos està més que passadora. Les faccions no són pas lletges, no es pot dir que sigui guapa però, és clar, no va gens maquillada. Les dones canvien d’allò més quan es maquillen. I les sorpreses que tens quan les veus al natural! Aquesta dona només pot millorar. Jo podria ser el seu Pigmalió! Je, je... (aprofita que la idea l’ha fet riure per mirar la dona).

Se m’està insinuant? Doncs sí, em somriu a mi. Miraré cap una altra banda, encara que ...no és pas en Robert Redford, però podria ser un home agradable. Ves a saber, fa dies que no ve res d’aprofitable per aquí. La veritat és que té força estil, va fet un “dandy”, de cap a peus. I quins sabates! Li deuen haver costat una fortuna. La cara de patata...ara que la llum li arriba d’un altre angle sembla més atractiu. Té les faccions grans i em sembla que això vol dir generositat. I més que entrades el que passa és que té un front molt ample. Realment, el somrís és el que li canvia la cara. A mi també em passa, amb un somriure a la cara semblo una altra persona. Doncs bé, anem-hi. Em posaré el millor que tinc, aquell d’ensenyar totes les dents, cosa que em puc permetre perquè les tinc prou maques.

La dona es gira per recollir la bossa i quan s’aixeca per anar a provocar el seu destí, es troba l’home al seu davant.

Hola, em dic Joan. Fa molt que vens per aquí?