Cercador
Proves per tornar a escriure...
Un relat de: sidliaAtrapada, angoixada i enteranyinada buscava una sortida clara a un camí fosc. I és que aquell noi i aquella noia enamorats fins a l’infininit van anar deixant que tota aquella intensitat s’esfumés i es dissipés en el marasme de les hores malgastades i les discussions esculpides. Van ofegar solets el seu amor i va poder albirar en els seus ulls aquella gelor que esfereeix quan saps que ja no li importes. La il.lusió dels inicis es va esvanir com un somni mal forjat i es va fer real el mite del quadre impresionista: Quan es van tenir davant, no van saber veure's. Gentilesa Monet.